lunes, 4 de enero de 2010

Cançons d'estiu

MUNTANYES DEL CANIGÓ

Partitura

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l’estiu
que les aigües són gelades

Tres mesos m’hi soc estat
sense veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
que nit i dia cantava

Mes ara, penso que es mort
que fa tres dies que ja no canta
ja no puc estar-me allà
que l’enyorament m’hi mata

Ningú no m’entén el mal
ningú coneix el que em mata
sinó una nina que hi ha
que és la meva enamorada

Al matí vent de Ceret
i a les onze marinada
i al mig dia vent de dalt
i a la tarda tramuntana



El mariner




A la vora de la mar
hi ha una donzella,
hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
és per la reina,
és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda,
li manca seda;
gira el ulls envers la mar
veu una vela,
veu una vela.

Veu venir un galiot
tot vora terra,
tot vora terra;
en veu venir un mariner
que una nau mena,
que una nau mena.

Mariner, bon mariner:
que en porteu seda?
que en porteu seda?
De quin color la voleu,
blanca o vermella?,
blanca o vermella?

Vermelleta la vull jo,
que és millor seda,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo,
que és per la reina,
que és per la reina.

Pugeu a dalt de la nau
triareu d'ella
triareu d'ella.
Ai no! No hi puc pujar
no tinc moneda,
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa,
de l'arquimesa.
No quedeu per diners no,
gentil donzella, gentil donzella.

No quedeu per diners no,
gentil donzella,
gentil donzella.
No quedeu per diners, no,
prou fio d'ella,
prou fio d'ella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela,
la nau pren vela.

Mar endins amb el botí
promte navega,
promte navega.
Marine es posa a cantar
cançons novelles,
cançons novelles.

Amb el cant del mariner
s'ha dormideta,
s'ha dormideta,
i amb el sorrol de la mar
ella es desperta,
ella es desperta.

Quan ella s'ha despertat
ja no veu terra,
ja no veu terra,
la nau és en alta mar,
pel mar navega
pel nar navega,

Mariner, bon mariner,
torneu-me a terra
torneu-me a terra,
perquè els aires de la mar
m'en donen pena
m'en donen pena.

Això si que no ho faré,
que heu de ser meva,
que heu de ser meva;
set anys que vaig pel mar
per vos donzella,
per vos donzella.

Cent llegües dins de la mar
lluny de la terra
lluny de la terra
De tres germanes que som,
sóc la més bella,
sóc la més bella.

L'una porta vestit d'or,
l'altre de seda,
l'altre de seda,
i jo pobreta de mi,
de sargil negre,
de sargil negre.

L'una es casada amb un Duc,
l'altra és princesa,
l'altra és princesa,
i jo pobreta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

No sou marinera, no,
que en sereu reina,
que en sereu reina,
que sóc el fill del rei
de l'Anglaterra,
de l'Anglaterra.

Font: Las canciones del pueblo español. Juan de Aguila (Unión musical española) - Pàg. 122

Dins el mar



Dins el mar la vela blanca
i en la terra un bri de pau
dins el cor l'aura més llisa
i en els ulls el nostra cant

La calma de la mar

Quan jo tenia pocs (quatre) anys
el pare em duia a la barca
i em deia: - Quan siguis gran,
no et fïis mai de la calma
que és mare del temporal.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai mon amor.

La mar semblava un mirall
la lluna en el cel brillava,
la barca no en dava un pas
i jo a la nina cantava.

Bufa mestral ben fort, ...

Mentre anàvem navegant
el pare mai no callava:
-Les penes que estem passant,
les passaràs més vegades.

Bufa mestral ben fort, ...

Quan arribarem a port
allà hi trobarem la mare,
ella n'estava plorant
sense saber allà on paravem.

Bufa mestral ben fort, ...

Quan a casa vaig arribar
la mare encara plorava
i em deia: Ai fillet meu
fes-me un petó i una abraçada.

Bufa mestral...



Puff, el drac màgic

Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg,
volien anar a veure món tot travessant el mar.

Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Puff, vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps s’inclinaven al seu pas,
i quan el Puff els va fer un crit, els pirates van marxar.

Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans,
ell va conèixer altres jocs que li van agradar tant,
que una nit molt grisa i trista el nen el va deixar
i els brams de joia d’aquell drac es varen acabar.

Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol molt trist i moix el drac es va allunyar,
i a poc a poc, molt lentament, va tornar al fons del mar.



versió "ska"

No hay comentarios:

Publicar un comentario